Als antics annexos de la masoveria d’Espiells –popularment Cal Domènech–, avui integrats en el campus de l’Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech, dorm un petit tresor oblidat: una quarantena d’eines i màquines que il·lustren la viticultura i l’agricultura tradicional del Penedès entre els segles XIX i XX. Les parets de pedra dels talls i pallisses originals, parcialment enlluïdes, fan de sala d’exposició improvisada on reposen un carro de marçanc, una trepitjadora i desrapadora de raïm, pales de fusta, falçs, corrons de pedra per aixafar garrofes, bàscules de ferro forjat, bombes de trasbals, motxilles de sulfatar i fins i tot les restes d’una premsa de biga monumental.
Arquitectònicament els annexos conserven la tipologia de masia penedesenca: murs portants de carreus irregulars lligats amb argamassa de terra, bigues de pi i rajola ataronjada al sostre, obertures petites per mantenir la frescor. L’espai no està museïtzat; els objectes descansen sobre lloses velles o penjats de bigues, fet que en reforça l’autenticitat però també dificulta la conservació.
La història de la col·lecció és inseparable de la família Domènech-Vinyals. Manuel Domènech Vinyals detectà el 15 d’octubre de 1887 el primer cep fil·loxerat del terme, just en aquesta finca. Anys més tard, la seva neta Mercè Rossell Domènech cedí la propietat perquè la Diputació de Barcelona hi construís (1985-1987) l’Escola Agrària, amb la voluntat que els futurs professionals aprenguessin respectant la tradició. Les eines, heretades de generació en generació, quedaren com a material didàctic i testimoni d’una pagesia resilent.
El conjunt és heterogeni: hi conviuen estris de sega, eines específiques del cava –portadores, bocois, arades estretes per a ceps– i aparells més moderns, com un arrenca-ceps mecànic dels anys seixanta. Cada peça mostra l’enginy popular per adaptar-se al sòl calcari, a les pendents suaus i al microclima sec de la zona.
Tot i l’interès patrimonial, l’espai resta tancat al públic i moltes peces presenten signes d’oxidació i fusta esquerdada. El professorat de l’Escola, tanmateix, l’utilitza puntualment en classes de tecnologia agrària per comparar l’evolució amb la maquinària contemporània. Hi ha projectes embrionaris per dignificar-lo i obrir-lo en jornades de portes obertes coincidint amb la verema.
Per als sadurninencs, aquesta col·lecció és un record viu dels avantpassats que van transformar la comarca en capital mundial del cava. Cada rella rovellada o corró de pedra evoca la lluita contra la fil·loxera i l’esforç de reinventar-se que marcà el caràcter del poble.