Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Al cor del complex cultural que avui acull la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya, l’antic claustre ofereix un dels espais patrimonials més sorprenents –i, alhora, més desconeguts– de Sant Sadurní d’Anoia. Tot i que la documentació municipal no en detalla l’origen amb precisió, la seva tipologia recorda els petits patis porxats de les cases pairals penedesenques del segle XIX: una planta rectangular tancada, envoltada d’una galeria de columnes de pedra que sustenten arcs rebaixats i que, a la planta superior, deixen pas a un corredor amb barana de ferro forjat. Aquest pati era l’eix vertebrador de l’antiga escola de les Germanes Carmelites, edifici que, amb les successives ampliacions i reformes, es transformà en la biblioteca pública inaugurada el 1996.
Arquitectònicament, el claustre conserva la solera de la pedra original als capitells i als basaments, on encara es poden llegir petites marques de picapedrer. El paviment es resol amb lloses de terracota col·locades en espiga, drenades al centre per una fontilla avui cegada però encara visible. A la part sud, una escala imperial comunica directament amb l’hemeroteca de la planta noble; a ponent, un gran finestral d’arc escarser connecta amb la sala infantil, creant un diàleg entre el silenci lector i la llum zenital que banya el pati.
Des de la remodelació de 2012, el claustre ha esdevingut un espai polivalent d’exposicions i actes culturals. Durant les Fires i Festes se celebra aquí un dels apartats més íntims del programa: mostres pictòriques com «El que enyoro» de Clàudia Carbó (5-28 de setembre de 2025) o instal·lacions comunitàries que conviden els veïns a dialogar amb l’art. També hi tenen lloc presentacions de llibres, concerts de petit format i tallers infantils, aprofitant la fresca del porxo i la magnífica sonoritat natural del recinte.
La integració d’elements moderns –il·luminació LED encastada, accessos accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i un sistema d’ocultació de cables– s’ha fet amb un gran respecte envers la fesomia original. Una petita placa recorda la donació de la família Bosch de Noya, mecenes locals de llarga tradició, gràcies als quals es va poder completar la museïtzació de l’espai.
Avui, visitar el claustre és retrobar-se amb la calma d’un pati ombrejat que, malgrat no ser un gran monument en dimensions, conserva la memòria quotidiana de generacions d’escolars i lectors sadurninencs. És un bon exemple de com el patrimoni modèstic, ben cuidat i obert a la ciutadania, pot esdevenir motor de vitalitat cultural i punt de trobada del veïnat, sense perdre l’encant mig monacal, mig civil, que li atorga la seva arquitectura serena.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
