Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analÃtiques i tècniques, tractant dades necessà ries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hà bits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Al flanc est de la rambla, gairebé tocant l’estació, s’estén la façana llarga i imponent de les Caves Montesquieu –marca històrica que avui coneixem com Montesquius. El complex neix el 1918 de la mà de Ramona Roig i Manubens, hereva d’una nissaga de boteria que, després d’emigrar a Cuba i fer fortuna amb la fabricació de bótes i el comerç de vi, torna al Penedès amb la voluntat de produir escumosos de qualitat. La famÃlia bateja la marca amb el topònim medieval del seu Urgell natal, el castell de Montesquiu, i aixeca les primeres naus a tocar de l’Ateneu.
L’edifici original, avui nucli patrimonial del conjunt, respon a un llenguatge classicista industrial: façanes simètriques de maó clar, grans finestrals de pavès que reguen de llum natural les zones de vinificació i un terrat de quatre aigües que resol la coberta en trams a una sola vessant. Les obertures, agrupades de tres en tres, queden enquadrades per pilars i llindes a sardinell que són alhora solució estructural i motiu ornamental. A la franja superior, de maó vermell i marró, ressaltaven originà riament relleus geomètrics i un ull de bou central que ventilava les golfes.
El 1945, després de la Guerra Civil, la famÃlia Santacana-Roig trasllada la producció al solar actual per guanyar capacitat d’envelliment. El trasllat coincideix amb l’obertura de les primeres caves subterrà nies i amb la substitució gradual de la marca Coll de Juny per Montesquius. L’edifici rep ampliacions successives: un cos central contemporani que resol l’accés de camions i visitants; i, en un extrem, una torre cilÃndrica coberta que fa cantonada i actua de ròtula urbana. Malgrat els afegits, el frontis conserva l’alineació i la lectura unità ria grà cies al predomini del maó vist.
Durant els anys seixanta i setanta s’excaven nous túnels d’expedició i criança que arriben als tres nivells sota rasant, aprofitant l’argila compacta del subsòl sadurninenc. Avui, les galeries superen el quilòmetre i mig i acullen centenars de milers d’ampolles que reposen en rima. El recorregut de visita permet veure premses històriques, mur de degollament manual i arxiu de fòries, aixà com documents i fotografies que expliquen l’exportació pionera a l’Amèrica Llatina.
A la façana, el logotip de la casa dialoga amb composicions modernes de xarel·lo i macabeu que creixen als testos cerà mics de la barana. L’interior manté pilars adossats regularment als murs i voltes de canó amb arcs rebaixats de formigó que generen naus dià fanes, idònies per a la climatització natural. El conjunt gaudeix de protecció patrimonial BPU dins el POUM (fitxa 61) i figura a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC 38299).
Avui Montesquius continua elaborant caves de llargues criances i rep visitants tot l’any mitjançant tastos temà tics que exploren la vinya ecològica de la finca Font-RubÃ. Entre les curiositats, cal esmentar la petita col·lecció de cartells d’exportació dels anys vint, on la marca s’anunciava en castellà , francès i anglès amb la llegenda "champagne méthode champenoise" –testimoni d’un moment en què la DO Cava encara no existia. La visita conclou a la torre, mirador privilegiat sobre el mar de ceps que envolta Sant SadurnÃ.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
