Caves Castellblanch

A l’extrem occidental de la rambla de la Generalitat, les Caves Castellblanch constitueixen un dels conjunts industrials vinícoles més representatius del boom del cava del segle XX. El celler, iniciat el 1908 –data inscrita en una de les vidrieres emplomades–, combina tres naus desiguals cobertes a dues aigües. Pilastres de pedra i contraforts ritmen les façanes laterals, mentre la principal llueix enormes arcs de mig punt que il·luminen la nau i evoquen el llenguatge modernista de les bodegues-cathedral que proliferaren a la comarca.
El bloc d’oficines, obert a la rambla, mostra la cara més racionalista de l’empresa: dues crugies paral·leles de formigó i maó, amb porxada de columnes que sosté la planta pis i una elaborada faixa de mòduls motllurats que s’allarga horitzontalment, dotant-la d’un aire dinàmic i elegant. Un jardí perimetral atenua l’impacte industrial i ofereix un agradable espai verd.
La història de la firma arrenca amb Jeroni Parera i Figueras (1887-1953), que als anys 1920 llança l’escumós Jerónimus. Al llarg dels 1950-60, sota la direcció d’Antoni Parera i Rosell, la companyia implanta el mètode Granvàs, crea una xarxa de distribució pròpia i inverteix en publicitat televisiva. Aquesta aposta situa Castellblanch com la tercera marca catalana, rere Codorníu i Freixenet, amb més de seixanta treballadors.
Innovadora, l’empresa introdueix la microfiltració del vi pre-tiratge, selecciona llevats i mecanitza el remogut, fet que incrementa considerablement la producció. El 1974, immersa en tensions sobre el sistema Granvàs, passa al grup Rumasa i, des del 1984, forma part del grup Freixenet.
Encara en actiu i ben conservada (IPAC 38298), la propietat privada manté l’ús productiu del recinte, tot i que les visites s’han anat reduint i es concentren en jornades puntuals. El conjunt il·lustra l’arquitectura industrial del cava i el paper clau del Penedès en la internacionalització dels seus escumosos.

Més informació: Enllaç 1