Sota un talús discret, entre el riu Anoia i les vinyes properes a les caves Codorníu, les restes de Vilarnau conserven la memòria d’un possible castell o casa forta medieval citada ja l’any 1196. Avui, només en queden pocs paraments, però el BCIN 1542-MH protegeix aquestes pedres que, per als estudiosos, són punt clau per entendre la xarxa defensiva del Penedès.
El recinte visible descriu un rectangle de 15 × 3,1 m, amb murs d’uns 60 cm de gruix bastits amb blocs irregulars lligats amb argila i, en alguns punts, recoberts per una fina pell de morter de calç. Dos panys paral·lels, que arriben encara als dos metres d’alçada, permeten imaginar l’alçat original, potser coronat amb merlets o teulada a una vessant. El 1968 s’hi documentaven fragments d’opus spicatum, avui desapareguts, prova d’una fase constructiva altmedieval.
A uns 15 m al nord-oest apareixen indicis d’un cup subterrani, amb restes de rajola groguenca, confirmant que l’activitat vinícola, omnipresent al terme, ja s’associava a la fortalesa. Malgrat la degradació i la manca d’estructures elevades, el jaciment roman llegible sobre el terreny, envoltat de bardissa i visitable amb precaució gràcies a un petit sender local. El POUM de 2010 el recull com a bé d’interès cultural i n’impedeix qualsevol alteració sense control arqueològic.
Les fonts documenten diversos llinatges: els Guanecs al segle XV, els Masdovelles al XVII. Es té notícia de la construcció d’una capella dedicada a Sant Antoni l’any 1386, avui encara per localitzar físicament. Amb el pas del temps la funció militar minvà i l’edifici caigué en desús, fins a l’ensulsiada progressiva que coneixem. Per als caminants, però, el topònim Vilarnau continua ressonant als mapes i a les etiquetes d’alguns dels caves més prestigiosos, recordant que, abans de les bombolles, un vell mur vigilava el meandre.
Sensilla i oblidada, la ruïna de Vilarnau palesa la importància d’integrar la protecció arqueològica amb la difusió patrimonial. Les restes, accessibles i sense ús definit, ofereixen un espai didàctic ideal per entendre la història feudal del municipi i la seva transformació agrícola. Visitar-les és endinsar-se en un passat de torres, capelles i vinyes que, literalment, fonamenta el Sant Sadurní d’avui.