Construïda el 1926, la Casa Salvador Gibert exemplifica el gir noucentista que, a finals dels anys vint, advocava per la serenor i l’orde clàssic després de les exuberàncies modernistes. Es tracta d’una casa entre mitgeres de planta baixa, pis principal, golfes i terrat, resolta amb tres eixos perfectament marcats.
La planta baixa exhibeix portal central i dos finestrals simètrics, tots d’arc rebaixat i envoltats per motllures en relleu que aporten ombra i profunditat. Els falsos pilars estriats i els plafons florals emmarquen el parament i generen una orla que confereix elegància.
Al pis principal, un balcó corregut amb llosana irregular i balustrada clàssica s’estén sota tres finestres amb frontons decoratius. A les golfes, quatre finestretes d’arc de mig punt –dues centrades i una a cada extrem– reben protagonisme gràcies a la línia decorativa sota els ampits i a la cornisa que, com un fris, repeteix el motiu.
La part superior es resoldrà amb balustrada i pilars rematats amb boles ceràmiques, icona del noucentisme. L’arrebossat, avui una mica malmès, conserva encara l’esplendor original malgrat la degradació puntual de l’estucat i d’alguns relleus.
Protegida com a Bé d’Interès Urbanístic (POUM 2010, fitxa 71) i inventariada amb codi IPAC 2874, la casa és d’ús residencial privat. L’arquitecte no es documenta a les fonts, però la seva autoria podria correspondre a un professional afeccionat a les formes clàssiques.
La Casa Salvador Gibert palesa com, fins i tot en un carrer secundari, els propietaris volien projectar imatge d’ordre i refinament. Els veïns encara expliquen que, durant la postguerra, la balustrada era punt d’aplec per veure passar les processons i sentir les campanes de la parròquia, uns sons que avui encara arriben, esmorteïts, entre els pilars blancs i les boles ornamentals.