Entre 1926 i 1929 es va aixecar la Casa Nadal, un edifici que combina la sobrietat del noucentisme amb un punt de fantasia ceràmica que enlaira el carrer Sant Antoni. L’immoble, de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat, destaca per la tribuna semicircular del primer pis, que, com si fos una proa de vaixell, avança sobre el carrer i obre pas a un balcó superior amb barana de ferro forjat.
La planta baixa es caracteritza pel gran portal enreixat i per l’ús extens d’aplacats decoratius que confereixen textura al parament. Al segon pis, les motllures es corben per representar una petxina monumental sota el trencaaigües, envoltada de garlandes florals.
Per sobre d’aquest nivell, una cornisa motllurada dóna pas a un fris de rajola ceràmica policroma –blau, blanc i taronja– amb motius vegetals. El mateix llenguatge ceràmic reapareix a les tres finestres d’arc de mig punt de les golfes, emmarcades per falses pilastres. El coronament es resol amb una falsa barbacana de biguetes de fusta també decorades amb rajola, que confereix una silueta molt particular a l’edifici.
Tot i que el projecte original d’autor no ha arribat fins a nosaltres, l’arquitectura ens parla d’un període d’expansió vinícola i de bonança econòmica en què la família Nadal volgué deixar empremta. Protegida com a BPU (POUM 2010, fitxa 70) i codificada amb IPAC 2863, la casa manté l’ús residencial.
Els veïns expliquen que la tribuna va ser, durant dècades, el «mirador privilegiat» per seguir les cercaviles de la Festa Major. Amb el temps, l’edifici ha patit poques alteracions, mantenint la ceràmica original que, al capvespre, reflecteix tons càlids reminiscent dels vins de la comarca.