La cantonada més viva del carrer del Raval la presideix, des de 1904, la delicada Casa Maria Sàbat, coneguda també com a Casa Rigol pel nom del primer propietari, el comerciant de vi Francesc Rigol i Tubella. L’edifici, obra primerenca de l’arquitecte barceloní Miquel Madurell i Rius (titulat el 1891 i des del 1904 arquitecte municipal de la vila), representa un manifest modernista on la corba i el color dirigeixen la mirada.
El solar, situat en un punt d’inflexió del traçat urbà, va determinar una planta d’una sola crugia amb dues façanes en angle recte. Madurell resolgué la cantonada amb un pinacle policromat que, com un far, remata l’eix compositiu i anuncia la plasticitat de la façana. A la planta baixa s’obren dos portals amb arcs escarsers, destinats al comerç, emmarcats per motllures i impostes ornamentades.
Al primer pis, una balconada correguda amb llosa de pedra i barana vegetal de ferro unifica visualment els dos fronts. Les portes d’accés, emmarcades per motllures que es continuen fins al segon pis, accentuen la verticalitat. Aquest nivell superior adopta la forma d’un balcó d’ampit amb tres finestres i profusa decoració en relleu. El repertori sinuós de baranes, motllures i relleus sota les finestres, junt amb l’arrebossat fúcsia i les pinzellades verdes, confereixen a l’edifici un caràcter festiu que trenca amb la sobrietat tradicional del carrer.
La casa fou protegida l’any 2010 com a BCIL 1682-I (POUM fitxa 11) i és inventariada amb codi IPAC 2857. Manté ús residencial privat i conserva, malgrat algunes transformacions interiors, la fusteria original i la gamma cromàtica exterior, restaurada fidelment.
Madurell, que deixà empremta a les Escoles Noves i a l’Ateneu, veié en aquesta comanda una oportunitat d’experimentar amb un modernisme molt particular, proper a les solucions barcelonines però adaptat a l’escala d’una vila vinícola. La cantonada esdevingué un reclam publicitari per a la família Rigol, que simultàniament consolidava el negoci dels anisats i obria la porta a la futura producció de cava.
Avui, quan el sol de tarda incideix sobre l’intonacat fúcsia, el carrer s’omple de reflexos que recorden el raig de vi rosat; i el pinacle floral, orgullós, segueix fent de punt de trobada per a veïns i visitants.