Casa Madurell

Erigida el 1864 en ple nucli històric, la Casa Madurell representa l’entrada solemne de l’eclecticisme a la vila. L’encàrrec va ser de Josep Madurell Vinyals, propietari de la masia Prunamala i batlle en diverses ocasions –el primer elegit per sufragi universal el 1863. L’arquitecte barceloní Carles Gauran i Casals, molt vinculat a la vila, fou l’autor del projecte i també del parcel·lari municipal.
L’edifici aprofita una gran parcel·la entre el carrer de l’Església i el del Campanar, fet que li permet disposar d’un pati posterior. Presenta tres crugies idèntiques i una façana d’una simetria absoluta: planta baixa, dos pisos i golfes, totes coronades per un ràfec motllurat de peces prefabricades.
A la planta baixa, tres portals d’arc rebaixat amb brancals de pedra i destacats guarda-rodes cònics marquen l’accés. Les portes de fusta noble encara delaten el rang social del propietari. Al primer pis, el protagonisme és per a una balconada correguda amb llosana de pedra i una barana de ferro forjat extraordinàriament treballada amb motius geomètrics de cinta i flors centrals.
L’acabat pictòric imita marbres de colors i inclou medallons i espases que evoquen l’Ordre d’Isabel la Catòlica, distinció concedida a Madurell durant la construcció del ferrocarril. Sobre les obertures, cartel·les clàssiques sustenten una cornisa. Al segon pis, els balcons són individuals i la decoració es fa més subtil, mentre que a les golfes tres òculs ovalats airegen l’interior just per sota del ràfec.
El 1940 es documenta una reforma parcial, però l’aspecte general s’ha preservat gràcies a la categoria de BCIL 1686-I (POUM fitxa 5) i al codi IPAC 2852. Actualment és residència privada, tot i que els sadurninencs la contemplen com a part indestriable del carrer de l’Església, que juntament amb el campanar configura una de les postals més celebrades.
La casa ens parla d’un moment d’esplendor premodernista on el color, la forja i la iconografia honorífica es combinaven per expressar poder econòmic i prestigi. Quan el sol del migdia il·lumina els falsos marbres i la ferreria, la façana sembla reviure els brindis de les grans ocasions que Josep Madurell organitzava per celebrar l’arribada del tren i, qui sap, potser els primers caves de la comarca.

Visitable: No
Més informació: Enllaç 1