Casa Lluís Mestres

Situada al cor del carrer del Raval, la Casa Lluís Mestres és, sens dubte, una de les peces més refinades del modernisme sadurninenc. L’habitatge fou concebut entre 1909 i 1912 aprofitant l’estructura d’una casa prèvia, en un moment en què la vila revifava econòmicament després del dramàtic episodi de la fil·loxera. El propietari, el cavista i emprenedor Lluís Mestres i Domènech, encarregà el projecte a l’arquitecte penedesenc Santiago Güell i Grau, aleshores arquitecte municipal.
El resultat és un edifici entre mitgeres de tres crugies, amb planta baixa, dos pisos i terrat, que juga amb la simetria i amb una gradació de mides d’obertures que accentua l’esveltesa. La façana està totalment estucada amb un esgrafiat que imita el carreu encoixinat: més buixardat al nivell de vianant, més rugós i decoratiu als pisos superiors. Al carrer, tres portals donen vida a la planta baixa: el central, amb arc rebaixat i rica fusteria floral, condueix als habitatges; els laterals, amb llinda plana, allotjaven originàriament els locals comercials vinculats a la família. Per damunt de la porta se situa una mènsula amb les inicials «L M», testimoni personal del promotor.
El llenguatge sinuós i floral propi del modernisme brolla a cada detall: balconada correguda i balcons amb llosanes de pedra, baranes de ferro forjat de motius vegetals, motllures rebaixades sobre les obertures i un coronament ondulat que actua de capcer festiu. Entre els pisos destaca una franja d’aplacats que actua com una «segona pell» i lliga visualment tot el parament. El terrat, protegit per una barana corba de ferro, amaga el jardí del darrere, connectat per una galeria sostinguda amb columnes de ferro que recorda els hivernacles modernistes.
El context històric de la construcció és significatiu: un cop superada la crisi vitícola, Sant Sadurní volia projectar una imatge de progrés i bon gust. Güell, format a l’ETSAB el 1892, fou capaç d’interpretar l’eclecticisme, l’historicisme i el modernisme, i a la Casa Mestres hi desplegà la seva faceta més orgànica, sense renunciar a l’ordre simètric heretat del classicisme.
El temps li ha estat benevolent. Declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL 1683-I) i recollida a l’IPAC amb el núm. 2866, la casa es conserva en bon estat i manté l’ús residencial-productiu, encara de titularitat privada. Les darreres ordenances municipals (POUM 2010, fitxa 10) n’han assegurat la preservació arquitectònica.
Entre els elements singulars s’esmenten les fusteries originals, la ferreria de baranes i reixes, la galeria del jardí i el delicat ràfec superior. La suau gradació cromàtica dels arrebossats, el joc d’ombres de les motllures i la presència constant dels motius florals converteixen la façana en un autèntic catàleg d’arts aplicades. Passejar pel Raval sense alçar la vista cap a les lletres «L M» seria perdre l’oportunitat de saludar una de les postals més estimades pels sadurninencs.

Visitable: No
Més informació: Enllaç 1