Casa Esclasans

Popularment coneguda com Cal Notari, la Casa Esclasans alça la seva façana eclèctica al carrer Diputació des del 1883, any gravat al gran portal de mig punt que encara presideix la planta baixa. Concebuda inicialment com a edifici de planta baixa i primer pis pel mestre d’obres Ubald Iranzo, va ser ampliada el 1902 per Eugeni Campllonch amb un segon pis que respectà la jerarquia volumètrica: la crugia central es manté lleugerament més alta i culmina amb un capcer semicircular.
La façana, organitzada en tres eixos, juga amb la simetria clàssica i la variació de les obertures. Al primer pis, un balcó corregut amb cartel·les dóna volada al cos central mentre les balconeres laterals, ampitades, conserven baranes de ferro colat. El segon pis exhibeix trífores d’arc de mig punt emmarcades per pilars d’estuc que imiten pedra, rematades per impostes i entaulaments d’inspiració clàssica. A la planta baixa les reformes posteriors han compartimentat l’espai original de doble alçada amb obertures contemporànies menys integrades.
L’interior conserva la distribució tradicional de casa benestant penedesenca, tot i que les successives reformes han adaptat espais per a usos residencials moderns. Malgrat ser de titularitat privada, l’edifici –protegit com a BPU (fitxa 50)– forma part del paisatge urbà que dóna caràcter al tram inicial del carrer, testimoni de l’expansió urbana lligada a l’arribada del ferrocarril i al bon moment del comerç del vi a finals del XIX.
Arquitectònicament és una peça didàctica per entendre l’eclecticisme local: capitells clàssics, motllures neorenaixentistes i reminiscències modernistes conviuen en un conjunt harmònic que ha sobreviscut gràcies al manteniment acurat dels propietaris particulars.
Avui la finca continua destinada a habitatge i no és visitable, però la seva façana, recentment netejada, ofereix una imatge esplèndida al vianant curiós que passeja pel centre.

Més informació: Enllaç 1