Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
La Casa de la Vila és molt més que la seu administrativa de Sant Sadurní: és la façana pública d’una comunitat que, al darrer terç del segle XIX, va decidir projectar modernitat i confiança en el futur. L’edifici, iniciat el 1887 sota la direcció de l’arquitecte barceloní Ubald Iranzo i Eiras, substituí l’antiga Casa dels Comuns (1673), aleshores ruinosa. El projecte, executat entre 1887 i 1900 amb diverses ampliacions, desplega un eclecticisme ordenat que s’intueix ja cap al modernisme.
S’assenta en una llarga parcel·la rectangular que tanca tot un extrem de l’illa urbana. Consta de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat, organitzats en cinc cossos perfectament simètrics, exceptuant la torre del rellotge que, després de l’enderroc de dues cases veïnes el 1945, apareix descentrada respecte a la plaça. Les obertures, d’arc rebaixat a la planta noble i rectangulars als pisos superiors, creen franges horitzontals que recorden la serenitat clàssica.
La torre, punt neuràlgic de la composició, presenta portal d’arc de mig punt, balconada de balustrada sostinguda per quatre cartel·les i dos fanals de ferro forjat amb motius geomètrics. A la segona planta corona l’esfera del rellotge, i sobre aquesta, una estructura de ferro que custodia les campanes, forjada el 1896 pel ferrer sadurninenc Joan Forns. El campanar hagué de ser elevat 25 cm addicionals per indicació d’Iranzo.
Un veritable tapís d’esgrafiats florals i de cortinatges recorre la franja compresa entre el primer i el segon pis, i a la torre s’hi llegeix «Casa Consistorial» i l’escut municipal. L’interior, tot i haver estat adaptat a les necessitats administratives actuals, conserva l’escala monumental (iniciada el 1891) i el Saló de Sessions, primera intervenció d’Iranzo.
Al llarg del segle XX l’edifici patí reformes puntuals: la decoració de la façana fou afegida després del 1905; el 1945, per equilibrar la nova perspectiva de la plaça, es construí un balcó amb balustrada al quart cos. Tot i els canvis, la Casa de la Vila manté la dignitat original i és avui BCIL 1663-I (POUM 2010, fitxa 12) i IPAC 2847.
La plaça de l’Ajuntament, que l’edifici presideix, continua sent l’escenari de plens, festes majors i brindis multitudinaris amb cava. Entrar-hi és endinsar-se en la memòria col·lectiva d’un poble que batega al ritme de les seves campanes.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
