Situada en xamfrà entre la plaça homònima i el carrer Montserrat, la Casa Casanovas –també anomenada Cal Milà– és una peça clau per entendre l’urbanisme sadurninenc de mitjan segle XIX. Obra del mestre d’obres Felicià Sallent i Pujador (1859), el seu llenguatge eclèctic combina motllures neoclàssiques, balcons de ferro forjat i una cantonera accentuada que resol l’angle amb elegància.
La planta baixa, destinada històricament a comerç, s’obre amb portals emmarcats sobre sòcol i conserva la fusteria original en part restaurada. Al pis principal destaca una balconera correguda sobre la plaça i un balcó en angle que abraça els dos vials; les baranes, de disseny repetit en altres cases de la plaça, aporten coherència a l’entorn.
El segon pis segueix la modulació però amb balcons més menuts o ampitats, evidenciant la jerarquia vertical: més solemnitat al principal, més lleugeresa a les estances superiors. Una cornisa motllurada i la terrassa plana rematen la volumetria, mentre muntants ressaltats marquen la crugia de cantonada.
La façana acull una placa que recorda que aquí va néixer Joan Casanovas i Maristany (1890-1942), advocat obrer, alcalde i president del Parlament de Catalunya el 1933. Aquest valor memorial se suma a l’interès arquitectònic i a la seva contribució a l’escena urbana creada quan, el 1863, Jaume Mir va promoure la nova plaça.
Protegida com a BPU (fitxa 49), la casa és avui d’ús mixt residencial i comercial, manté façana original i continua viva gràcies a les activitats que s’hi allotgen. És visitable només en planta baixa quan el negoci està obert, però la façana és parada obligada per als qui passegen pel casc antic.