Casa Bagués

Al tram alt del carrer Sant Antoni, la Casa Bagués –coneguda també com a casa Silvestre o casa Pere Raventós– sorprèn per l’elegància clàssica amb què Josep Ros i Ros, arquitecte titulat el 1911, va combinar el llenguatge modernista i el noucentista més sever. Datada de 1925, l’obra es declara sense complexos en la façana: al capdamunt, una motllura proclama l’any de finalització mentre un petit temple ovalat corona l’edifici i fa de mirador privilegiat sobre la vila.
L’edifici, entre mitgeres, disposa de semisoterrani, entresòl, dos pisos i terrat. El portal principal, amb arc escarser i carreus simulats, queda flanquejat per dos falsos pilars que, juntament amb mènsules decorades, aguanten la tribuna de la primera planta, element gairebé únic a Sant Sadurní. Aquesta tribuna, amb quatre columnes dòriques i balustrada, rememora els temples renaixentistes i obre pas a dos balcons laterals.
Al segon pis, els balcons adopten forma semicircular, amb balustrada i motllures florals sota la llosana. Les obertures presenten decoració vegetal d’inspiració clàssica. La façana culmina amb un fris, cornisa i capcer ondulat que dona pas al singular pavelló ovalat: vuit columnes lleugeres sostenen una cúpula ceràmica policroma que brilla al sol penedesenc. Segons descriu Joan Rosselló (1978), l’interior reunia guixeries de l’escultor Casanovas, arrambadors de ceràmica vidrada, peces d’ebenisteria i mosaics clàssics, tot un repertori d’arts aplicades avui en part desaparegut però encara present en motllures i sòcols.
Ros i Ros, arquitecte municipal entre 1932 i 1944, va dissenyar un edifici que transita de l’eclecticisme cap a la contenció noucentista sense renunciar al gest teatral modernista de la tribuna i el temple superior. Protegit com a Bé d’Interès Urbanístic (POUM 2010, fitxa 69) i inventariat amb codi IPAC 2851, l’immoble continua sent residència privada i es manté en bon estat gràcies a la qualitat dels materials originals i a actuacions puntuals de manteniment.
La Casa Bagués és, així, un magnífic mirall dels anys vint a la capital del cava: ostentació moderada, guiades clàssiques i un cert aire festiu que recorda els salons de degustació que aleshores emergien a la vila. Quan els veïns passen pel davant, encara senten l’eco d’aquells anys d’expansió i l’aroma dolça de la ceràmica vidrada del petit temple del terrat, que il·lumina les nits d’estiu com una llanterna antiga.

Visitable: No
Més informació: Enllaç 1