Entre el brugit esportiu del complex municipal i el curs tranquil de la riera de Lavernó, Can Mas de la Riera conserva la silueta rotunda dels antics masos penedesencs. De planta quadrangular i coberta a dues aigües de pendent desigual, aprofita el lleuger desnivell del terreny per obrir finestrals al pati interior que articula tot el conjunt, avui transformat en equipament cultural.
La façana de migdia, rigorosament simètrica, mostra l’ordre auster propi de l’arquitectura rural, mentre que la façana est combina la porta principal —un arc de maó de pla protegit per una teuladeta d’un sol vessant— amb obertures disposades de forma irregular a la planta baixa i harmònicament alineades al pis superior. Un sòcol de carreus aparellats en cadena cantonera treu el cap entre l’arrebossat pintat i recorda la fortalesa de la fàbrica original. Diversos annexos de maçoneria s’adossen al costat oest, amb teulades d’una vessant que encerclen un gran pati, antic corral i espai de feina, avui utilitzat com a àgora festiva.
A l’interior sobresurt el portal de ponent, un arc de mig punt adovellat amb brancals de carreus que dóna pas a les antigues dependències agrícoles. Malgrat les reformes impulsades per les diverses escoles-taller municipals, s’han preservat voltes, bigues i la petja de la feina pagesa. L’Ajuntament adquirí la finca el maig de 1981 i, a partir de 1980, inicià un programa de rehabilitació exemplar que convertí l’edifici en casa de colònies i, des de l’any 2000, en llar d’entitats musicals que omplen de sons els antics cups.
Les parets encara expliquen que, on avui assagen bandes de rock i cobles, s’emmagatzemaven veremes i s’alliçonaven rabassaires. L’ús lúdic i cultural ha obert Can Mas de la Riera a la ciutadania, i és visitable en horaris vinculats a les activitats que s’hi programen. Aquesta apropiació col·lectiva ha esdevingut model de recuperació patrimonial: conservar l’essència pagesa sense renunciar a l’efervescència creativa del municipi capital del cava.
El seu inventari IPAC 33118 i la menció al POUM de 2010 garanteixen la vigilància sobre futures intervencions. Can Mas de la Riera, amb els seus arcs de maó, les teulades inclinades i el pati ple d’eco musical, és avui metàfora viva de la capacitat de Sant Sadurní per harmonitzar passat i futur, camp i ciutat, silenci agrícola i compàs modern.