JMAC

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.

 

Configuració de cookies
Tornar Tornar

Can Llopart de les Alzines

Sant Sadurní d'Anoia

Conjunt format per dues masies unides per arcs rebaixats: la primitiva, documentada el 1499, amb portal dovellat i rellotge de sol de 1828; i la casa nova, de 1864, simètrica i decorada amb balcons de forja. Elements ceràmics, porxos i espais agrícoles completen aquesta joia rural, avui residència privada.
titol imatge
Veure ubicació

Enmig d’alzinars i feixes, al nord del terme municipal, trobem Can Llopart de les Alzines, un conjunt peculiar perquè reuneix dues cases de cronologia i llenguatge arquitectònic molt diferents però unides per elegants arcs rebaixats de maó posat de pla. L’edifici més antic, documentat ja el 1499, respon al model de mas medieval evolucionat: planta rectangular, planta baixa i pis, coberta a dues aigües amb carener descentrat i façana força irregular. El portal dovellat d’arc de mig punt, els carreus ben escairats a les cantonades i les finestres rebaixades amb maons a sardinell evoquen segles de treball agrícola.
Detalls singulars enriqueixen aquesta ala: dos rellotges de sol —un, retallat parcialment per una rebaixa antiga de teulada; l’altre, datat el 1828— i unes misterioses rajoles ceràmiques amb retícules vermelles que la tradició oral vincula a rituals de protecció del mas. L’altra casa, feta aixecar el 1864, presenta una planta gairebé quadrada, façana simètrica amb sòcol ceràmic, portal rebaixat flanquejat per dues finestres i tres elegants balcons al primer pis amb baranes de forja. La data s’inscriu a la reixa d’una finestra lateral, record d’orgull familiar.
Les dependències es connecten per porxos oberts a l’era i antics corrals, modelant un espai exterior on encara es veuen marques de carros i premses. La masia va patir obres al 1773 —s’hi tala documentadament un bosc de pins i es rebaixa un pis deteriorat— i ha estat objecte de successives restauracions privades que han mantingut, però, la fisonomia tradicional. La doble tipologia —gòtic popular i romanticisme rural— converteix Can Llopart en petit manual d’arquitectura vernacla penedesenca.
Tot i el seu valor, no disposa de protecció patrimonial específica (IPAC 33126) ni és visitable, ja que continua sent residència familiar. La contemplació des dels camins de l’Alzinar, amb el rellotge tocant el sol ponent, ofereix als passejants una estampa immòbil de cinc segles d’història pagesa, on la pedra, la ceràmica i la forja relaten l’orgull d’una nissaga lligada a la terra i al vi.


info
Visitable: No
Accessible: No
Més informació: Enllaç 1

Tornar

Visita els nostres patrocinadors


©2026 Catalunya Pam a Pam