Can Guineu és un autèntic palau urbà que resumeix dos segles de poder econòmic i social de la família Mir a Sant Sadurní. La casa originària, documentada des de 1703, fou completament remodelada el 1851 per Pere Mir i Viladoms sota la llum de l’eclecticisme, inspirant-se –diuen– en els patis andalusos que els Mir havien visitat.
L’edifici s’articula al voltant d’un pati claustral amb galeria doble, mentre que una torre, un soterrani i un jardí perfumat completen el conjunt. El portal principal, al carrer de l’Hospital, s’obria a una planta baixa de servei; però la sorpresa arriba accedint pel carrer Sant Antoni: una porta de ferro forjat entre muntants de pedra desemboca en una escalinata imperial que condueix al pis noble, alhora que revela els antics guarda-rodes cilíndrics i cònics que protegien els cavalls.
La façana al jardí combina un doble arc rebaixat –un d’ells tapiat– i una balconera amb barana forjada, emmarcada per relleus que evoquen columnes i entaulaments clàssics. L’exterior dialoga amb un porxo de columnes de ferro colat que recorda certes solucions colonials, en contrast amb l’austeritat gairebé monacal de la façana del carrer. L’interior conserva estances decorades amb guixeries policromades, empaperats florals i pintures murals de diferents èpoques.
Can Guineu fou escenari de nombroses tertúlies polítiques; aquí es reunien “els set savis de Grècia”, l’oligarquia cavista local. Els Mir exerciren l’alcaldia diverses vegades (1853, 1881) i la casa n’era l’epicentre. A principis del segle XX, la finca passà a mans de grans empreses cavistes (Codorníu, Freixenet i Juvé & Camps) fins que, el 2018, l’Ajuntament la va adquirir per 1,7 milions d’euros amb l’objectiu de destinar-la a equipament cultural. El 2022 una consulta popular va avalar la idea d’obrir-la a usos artístics i socials, però l’estat de conservació –regular, amb patologies estructurals– ha ajornat l’accés públic.
Catalogada BCIL 1667-I, Can Guineu roman tancada però continua imposant respecte amb la seva barreja d’austeritat i opulència. Veïns i entitats esperen que la rehabilitació li retorni la vida i converteixi els seus salons en escenari de cultura oberta, tal com va ser en els temps de glòria dels Mir.