Can Ferrer del Mas

Entre vinyes i pins, als afores de la vila, s’erigeix l’enigmàtic conjunt de Can Ferrer del Mas, una peça excepcional dins l’eclecticisme català per la seva decidida aposta pel llenguatge neomoresc. L’edifici, aixecat sobre l’antiga masia que ja apareix documentada el 1657, va veure’s transformat a finals del segle XIX i començaments del XX en un autèntic palauet orientalitzant. La tradició popular ha atribuït la iniciativa a l’aventurer i espia Domènec Badia i Leblich, l’afamat Ali-Bey; encara que la cronologia no acaba d’encaixar amb la seva biografia (1766-1818), la llegenda continua alimentant el misteri.
La tanca perimetral –avui parcialment ensorrada– és un primer avançament del que trobarem a l’interior: torres cilíndriques coronades amb merlets que flanquegen els dos accessos principals, cadascun resolt amb un arc de ferradura ogival de dimensions considerables. Un cop dins, la joia és el claustre: dos ales de cinc arcs i dos de sis, superposades en planta baixa i pis, totes elles dibuixades amb arcs de ferradura suportats sobre columnes cilíndriques. A la planta inferior encara s’hi conserven tines de vi, record d’un passat productiu com a celler.
La fàbrica és essencialment de maó, façades emblanquinades i restes d’arrebossats que remarquen frisos i motllures. Les voltes de maó pla atirantades, solució constructiva molt local, apareixen a porxos i espais de servei. Al conjunt s’hi sumaven porxos laterals, una capella (datada 1925), una font (1924) i fins i tot un bosc privat que configurava un escenari pintoresc pensat per al lleure i la representació social.
Després de dècades d’abandó, l’Ajuntament –propietari actual– inicià el 2010 una primera fase de rehabilitació centrada en la reconstrucció de la façana històrica i la torre d’angle. Malgrat la intervenció, moltes estructures annexes es van haver d’enderrocar per raons de seguretat, de manera que el conjunt es troba encara en estat fràgil, catalogat com a BCIL 1671-I i pendent de noves fases de restauració que li retornin l’esplendor.
La visita al recinte no és permesa, però el perfil de Can Ferrer del Mas, amb els seus merlets i arcs de ferradura emergint entre pins, continua captivant la imaginació de veïns i visitants. Més que un edifici, constitueix una rara avis dins la història de l’arquitectura neomoresca europea, testimoni de la fascinació orientalista que impregnà la societat catalana finisecular.

Visitable: No
Més informació: Enllaç 1