Al peu del camí que dóna nom al barri de Can Catassús s’alça aquesta masia imponent, veritable nucli originari del veïnat. Tot i el creixement urbà que l’envolta, el conjunt manté el caràcter rural i la silueta contundent de les grans cases pairals penedesenques, recordant la vocació vinícola d’un territori que encara avui mira de reüll les vinyes.
La construcció se centra en un cos principal de planta rectangular que, combinat amb porxos perpendiculars i petits annexos, forma un pati tancat molt ben definit. El portal d’accés, a la planta baixa, és segurament la peça més antiga: un arc escarser de grans dovelles, brancals de pedra ben escairada i dues espitlleres defensives que delaten un passat no exempt de perills. Sobre ell corre una galeria de vuit arcs de mig punt al primer pis, recolzats sobre pilastres amb impostes motllurades i protegits per una barana correguda de ferro. A les golfes hi havia una segona llanterna d’arcs, eliminada el 1965 quan es va reformar la coberta d’una sola vessant. Els porxos del pati, resolts amb arcs rebaixats, i les façanes amb algunes obertures originals recorden la combinació encertada de funcionalitat agrícola i voluntat representativa.
L’interior conserva espais avui habitats que en altres temps foren cellers i dependències de producció. Crida especialment l’atenció el sostre del celler, cobert amb volta catalana, així com la profusió de grans tinajas i eines agrícoles encara integrades al discurs domèstic. Entre els annexos, antics cups i pallisses testimonien la intensa activitat vitivinícola que es dugué a terme fins entrada la segona meitat del segle XX.
La tradició oral situa l’origen de la finca al 1540. Coneixem, però, fites més precises: el 1828 la pubilla Mariagna Catassús s’uní en matrimoni amb Miquel Poch Palet, assegurant la continuïtat patrimonial de la nissaga. El 1859 es documenta la construcció de la galeria d’arcades, element d’una elegància insòlita en una casa rural. Set anys més tard, el 1866, s’emprengueren reformes interiors que modernitzaren l’estructura sense alterar l’essència gòtica popular. El cadastre recull una reforma global el 1965 que suprimí la galeria de les golfes, adaptant la casa a nous usos residencials.
El conjunt posseeix número d’inventari IPAC 33110 i, malgrat no estar protegit legalment, és considerat per la comunitat local un bé patrimonial de primer ordre. Els veïns expliquen que al redós de la masia s’instal·laren els rabassaires durant el segle XIX, gestant el barri homònim. Avui, de titularitat privada i ús residencial-productiu, no és visitable, però el seu perfil de pedra i maó destaca entre les vinyes com un record viu de la pagesia penedesenca.
Així, Can Catassús és molt més que una masia: és arrel, memòria i paisatge. Cada espitllera, cada arcada, cada replà del pati parla d’una saga familiar i d’un poble que, entre ceps i bótes, ha sabut transformar la terra en patrimoni viu, orgullós de passar el testimoni a les noves generacions.