Situada a l’eixample vuitcentista, Cal Solà exemplifica la permeabilitat del modernisme als habitatges petits i a la menestralia local. Construïda el 1909 –data que llueix al capcer circular–, és una casa d’una sola crugia amb planta baixa i pis que juga amb el color i la corba per singularitzar-se en un carrer de cases més aviat senzilles.
La façana està revestida per un estucat que imita carreus trencajunts. El gran portal comercial de la planta baixa –amb dos accessos laterals i un aparador central en plans diferenciats– s’emmarca dins un motllurat color rosat d’arestes arrodonides, preàmbul del llenguatge sinuós que domina l’alçat. Damunt, un balcó de llosa ondulant i barana de ferro forjat bombada, on els barrots helicoïdals i els motius florals formen una autèntica filigrana, marca l’eix del primer pis.
Emmarcant porta i finestres trobem motllures clàssiques enriquides amb ornamentació vegetal netament modernista; tot plegat culmina al capcer circular que, a més de la data, s’eleva sobre el nivell de la teulada a dues aigües de teula àrab. L’interior, avui privat, havia combinat comerç a la planta baixa i residència al pis, esquema habitual en els nous carrers comercials de la vila.
La casa no gaudeix de cap protecció específica, però l’IPAC l’inclou amb número 2861 i l’Ajuntament la considera part del patrimoni modernista quotidià. Malgrat l’absència de visites, el seu bon estat i la vistositat del balcó la converteixen en parada obligada per als afeccionats que recorren la ruta del modernisme sadurninenc.
Cal Solà recorda que, a principis del segle xx, el modernisme era també un fenomen popular: un paleta i un ferrer locals podien, amb gust i ofici, dotar una petita façana d’un caràcter inconfusible que encara avui escalfa el cor dels qui passegen pel carrer Sant Antoni.