Cal Mota

Al cor del Raval, en una parcel·la que fa xamfrà, Cal Mota imposa la seva figura eclèctica, coronada per una torratxa amb cúpula de ceràmica vidriada. Projectada el 1893 pel mestre d’obres barceloní Enric Figueras Ribas per encàrrec dels germans Josep i Salvador Rovira Santacana, membres d’una família pagesa coneguda pel sobrenom «Mota», l’edificació destaca entre mitgeres amb una presència quasi palatina.
Organitzada en soterrani, planta baixa, dos pisos i terrat, la façana principal es vertebra en dos eixos. El de llevant allotja el portal d’arc de mig punt que dóna accés a un vestíbul cobert de pintura mural paisatgística; el de ponent presenta una finestra doble d’arc rebaixat emmarcada per columnes fingides. Muntants i balustrades són recoberts d’aplacats de marbre, mentre que el tram intersticial lluu un estucat neomoresc que contrasta amb la façana lateral, decorada amb fals encoixinat de ressonàncies renaixentistes. El primer pis s’obre per balcons amb barana de ferro forjat; el segon, per finestres triples d’arc deprimit cobertes per una cornisa sostinguda per mènsules.
Per damunt de tot, la torratxa quadrada —amb ulls de bou i finestrals de mig punt— culmina l’edifici i funciona com mirador privilegiat sobre el nucli històric i les cingleres de Montserrat. A la part posterior, una galeria de columnes de ferro colat connecta amb el jardí interior, petit oasi que recorda l’ostentació burgesa de finals del segle XIX, quan el cava feia créixer el prestigi local.
La casa, protegida com a BCIL 1679-I i inventari IPAC 2853, mai no perdé l’ús residencial. Manté bona part dels acabats originals: paviments hidràulics, fusteries amb vitralls policromats i motllures florals. Algunes intervencions puntuals —substitució de teules, consolidació estructural de la torratxa— s’han fet sota supervisió tècnica per respectar la riquesa ornamental.
Més enllà de l’interès arquitectònic, Cal Mota simbolitza la projecció social d’una nissaga de propietaris pagesos que, a trenc d’alba del segle XX, participà dels cercles intel·lectuals locals —els anomenats «Set Savis de Grècia»— i de l’esclat polític de la Restauració. Passejar pel Raval i alçar la vista cap a la seva cúpula policroma és evocar l’època en què Sant Sadurní començava a anomenar-se capital del cava amb la voluntat d’obrir‐se al món.

Visitable: No
Accessible: No
Més informació: Enllaç 1