Cal Gual

Cal Gual és un dels primers testimonis del creixement urbà que, després de la Tercera Guerra Carlina, va projectar Sant Sadurní més enllà de les muralles. El 1880, Josep Parés i Marrugat encarregava al mestre d’obres barceloní Josep Torres Ferran un habitatge confortable però representatiu, finalment bastit al nou carrer Diputació.
L’element més seductor és la doble escala corba que, des del jardí frontal, eleva el visitant fins a la porta principal del primer pis. Les baranes de ferro colat, corbades amb elegància industrial, generen sota seu un porxo que avui dóna accés a l’aparcament. La planta baixa conserva dos ulls de bou i antics espais de servei, mentre que el pis noble exhibeix una composició simètrica de porta i finestres emmarcades per perfils motllurats simples però efectius.
El repertori ornamental combina eclecticisme i detalls modernistes: la porta sota una teuladeta sostinguda per mènsules amb rostres humans, ampits balustrats als finestrals i una cornisa motllurada que dóna pas a la barana del terrat, concebuda com a mirador sobre les hortes veïnes. La façana posterior s’obre a un pati enjardinat que garantia llum i ventilació a les estances.
Tot i la seva antiguitat, l’edifici ha arribat fins avui en bon estat, transformat en residència privada. El POUM li atorga la condició de BCIL 8940-I (Fitxa 15), i la protecció inclou tant la volumetria com la singular escala i les peces de forja. El seu exemple evidencia la transició de la pagesia acomodada a la burgesia cavista emergent, que invertia en habitatge urbà sense renunciar al jardí.
Cal Gual no s’ofereix a la visita, però la façana pot contemplar-se des del carrer i continua essent una lliçó sobre com la subtilesa d’una escala pot convertir una casa modesta en una petita obra d’art domèstica.

Visitable: No
Més informació: Enllaç 1