Ateneu Agrícola

L’any 1908, en ple fervor associatiu i després de dècades de vida nòmada, la societat recreativa “Ateneu de la Fraternitat” impulsà la construcció del seu local propi: l’actual Ateneu Agrícola, obra de l’arquitecte municipal Miquel Madurell i Rius. El resultat fou un edifici entre mitgeres però d’enorme presència urbana, icònic dels carrers Josep Rovira i Raval.
La façana, simètrica i d’un sol cop d’ull, s’articula al voltant d’una balconera correguda al primer pis que dibuixa un potent eix horitzontal. El cos central s’eleva per damunt dels laterals i es corona amb un capcer esglaonat flanquejat de pinacles naturalistes; el punt més alt exhibeix, orgullós, la senyera. Damunt la balconera, una finestra tripartida llueix un trencaaigües profusament florit, mentre que les balustrades dels extrems juguen amb formes circulars entre pinacle i pinacle. El parament s’arrebossa per imitar carreus a trencajunts, i totes les obertures reben emmarcaments vegetals d’un modernisme popular que no renuncia a la monumentalitat.
L’interior ha estat polivalent des del primer dia: sala d’espectacles, cinema, pista de ball, pista de patinatge, seu del Coro la Pàtria (1900) i bressol del Club Esportiu Noia (1913). L’any 1934 es va sobrealçar un pis lateral per encabir més socis, alteració que desvirtuà parcialment la composició original però testimoni de la vitalitat de l’entitat. Després de la Guerra Civil, l’edifici fou confiscat i convertit en “Hogar del Productor”; la biblioteca va desaparèixer i el conjunt patí la grisor de la postguerra fins que, el 1982, els socis recuperaren la propietat.
Avui l’Ateneu continua obert com a espai lúdic i cultural: concerts, teatre, presentacions i una vibrant activitat social que fa de pal de paller de la vida associativa sadurninenca. El manteniment és bo i la protecció com a BCIL 1674-I assegura la preservació del seu valor arquitectònic i històric. S’hi accedeix fàcilment i acull actes oberts, tot i que els horaris varien segons la programació.
Poques façanes del municipi expliquen tan bé la conjunció de modernisme popular i orgull cívic. Sobre el trencaaigües, la paraula “Ateneo” roman com a declaració d’intencions: un temple laic dedicat a la cultura, la fraternitat i la pagesia que va forjar la capital del cava.

Visitable: Sí
Més informació: Enllaç 1