Ateneu Agrícola

L’Ateneu Agrícola és, per als sadurninencs, molt més que un edifici: és el gran casal popular on, des de fa més d’un segle, s’hi cou la vida social, cultural i esportiva de la vila. La institució es fundà el 1877 amb el nom de Casino Alianza Fraternidad i, després de diverses denominacions, el 1908 decidí aixecar seu pròpia en un solar del carrer Josep Rovira. L’arquitecte Miquel Madurell i Rius –aleshores responsable de l’urbanisme municipal i una de les figures clau del modernisme penedesenc– traçà un edifici de dues plantes que, sense excessos ornamentals, condensava l’estètica modernista: composició simètrica, balconera correguda amb balustrada clàssica, abundants motius florals i, sobretot, un cos central rematat per un gran capcer esglaonat amb pinacles i la paraula “ATENEO” gravada al frontis, sota la senyera que corona el pinacle principal. Les obertures, emmarcades amb motllures vegetals, i el treball de falsos carreus a la planta baixa doten el conjunt d’una elegància sobriament mediterrània.
Al llarg del temps l’immoble ha patit ampliacions i alteracions: el 1934 s’alçà un pis lateral que desvirtuà parcialment la simetria original; el 1939, acabada la Guerra Civil, l’edifici fou confiscat i serví d’Hogar del Productor fins al 1970. La biblioteca –amb fons des de 1878– i bona part del mobiliari es van perdre durant l’espoli. No fou fins al 1982 que els socis recuperaren la gestió d’aquest veritable cor cívic.
L’interior allotjava, ja en els orígens, una sala d’espectacles on es projectava cinema mut, es feien balls de festa major o s’impartien conferències. També hi havia pista de patinatge i, a partir de 1919, el camp d’esports que veié néixer el Club Esportiu Noia. Amb el pas dels anys s’hi han afegit camerinos, un bar social, sales polivalents i escenari equipat amb tecnologia escènica bàsica, fet que permet acollir temporada estable de teatre amateur, cicles de música i els assajos del Coro La Pàtria.
Des del punt de vista artístic destaca la façana: el revestiment que simula carreus, la balconera de ferro forjat, els pinacles naturalistes i el trencaaigües profusament esculpit de la finestra tripartida central. A l’interior, malgrat reformes successives, encara s’hi conserven les bigues de fusta i uns notables paviments hidràulics en els vestíbuls.
Actualment l’Ateneu és obert a tothom: acull cursos, presentacions literàries, taules rodones i les tradicionals matinades corals de Sant Sadurní. La programació cultural i la cessió d’espais el converteixen en una peça clau del teixit associatiu local.
La darrera rehabilitació estructural datada l’any 2005 es va centrar en la consolidació de cobertes i façanes, la millora de les instal·lacions elèctriques i l’adaptació d’accessos, tot garantint l’esperit originari de la construcció de Madurell.
Malgrat les vicissituds polítiques i econòmiques, l’Ateneu Agrícola ha mantingut la seva vocació vertebradora: és la casa comuna on diverses generacions han compartit cinema, música, esport i, sobretot, la passió de fer poble.

Visitable: Sí
Més informació: Enllaç 1