Antigues caves i habitatge Lavernoya

A la cantonada dels carrers Sant Pere i Fullerachs s’alça el conjunt de les antigues Caves Lavernoya, fundades el 1890 per Jaume Raventós i Poch, hereu d’una nissaga de cavistes que ja embotellava vins amb marca pròpia a finals del XIX. L’immoble combina espai industrial i habitatge, seguint el model de les petites cellers urbanes que proliferaven a la capital del cava.
L’edifici principal, de planta baixa i pis, mostra dues façanes gairebé idèntiques, cadascuna amb quatre grans portals d’arc rebaixat –molt dels quals avui estan tapiats o reconvertits en finestres triforades– que recorden l’entrada de carruatges i tines. Una faixa horitzontal marca la línia de forjat i dóna pas a la planta noble, on alternen finestrals i balcons amb baranes de ferro forjat.
Per damunt de la cornisa, un capcer ondulat triple, decorat amb boles de ceràmica i amb la inscripció «Lácrima Baccus» al cos central, atorga caràcter corporatiu. A l’extrem, una placa metàl·lica amb pàmpols i raïms proclama «Caves Lavernoya, fundada el 1890», reafirmant la identitat vitivinícola de la finca.
El número 19 del carrer Sant Pere correspon a l’habitatge familiar: casa entre mitgeres de planta baixa i pis, amb balcó corregut senzill i coronament de balustrada d’obra amb les inicials «LB». Les pilastres florals i la triple mènsula dels extrems emmarquen la façana, tot mantenint la coherència amb la imatge empresarial.
Històricament, la família Raventós traslladà a aquesta ubicació el negoci d’escumosos que havia començat sota casa seva, a la plaça de l’Ajuntament. La marca Lavernoya, inspirada en la confluència dels rius Lavernó i Noia, guanyà premis internacionals als anys vint i esdevingué una de les cases més acreditades del Penedès. El 1964 l’edifici fou parcialment reformat, però encara es llegeixen les inscripcions i la forja original.
Malgrat no gaudir de protecció patrimonial específica, el conjunt es troba en bon estat i continua d’ús residencial, recordant als vianants l’arquitectura funcional, sòbria però carregada de simbolisme vitícola, que va bastir la riquesa de la vila. Quan el vespre cau i la llum acarona les lletres «Lácrima Baccus», sembla que el perfum del most novell surti de les parets i inundi el carrer com fa més d’un segle.

Visitable: No
Més informació: Enllaç 1