
Parlar de cuina penedesenca és parlar de l’ànec mut –una varietat autòctona sense quars – que, des de fa dècades, ha estat la peça estrella de les diades i celebracions familiars. La recepta clàssica el presenta rostit lentament al forn, regat amb un raig generós de cava brut nature per afavorir la caramel·lització i farcit amb prunes seques que es rehidraten amb el mateix suc de cocció. Els pinyons, afegits a mitja cocció, aporten el punt torrat i untuós que equilibra la dolçor de la fruita.
El secret és la paciència: primer se segella l’ànec a la cassola amb un sofregit mínim d’all i ceba, es flameja amb brandi de la comarca i, un cop traspassat a la rostidora, se li dóna un parell d’hores a temperatura baixa. El greix natural de l’au i el sucre de les prunes creen una salsa densa i brillant que es lliga a l’últim moment amb un pessic de xocolata negra –herència de la tradició xocolatera local–.
Aquest plat, que apareix a totes les cartes dels restaurants de Sant Sadurní per Nadal i per la Festa Major, es marida habitualment amb un cava gran reserva brut nature o amb un xarel·lo criança de la DO Penedès. Moltes famílies l’acompanyen amb naps de la comarca o amb un timbal de patata i poma. Per als visitants, tastar-lo és entendre per què la cuina de la vinya combina tan bé la proteïna d’au amb notes dolces i la frescor de l’escumós.